PxC va ser l’únic grup municipal de l’Ajuntament de Vic que és va posicionar clarament en contra de la nova llei de l’avortament. Anglada va assegurar que “aquesta nova llei significa l’impediment al naixement d’un ésser humà o millor dit treure-li la vida”.
Vic.- En el ple d’aquest dimecres, el grup municipal d’ICV a l’Ajuntament de Vic ha presentar una moció per tal de donar suport a la nova llei que reconegui l’avortament lliure i integrat en la xarxa sanitària pública.
ICV-EUiA, la CUP i ERC, que va trencar la disciplina de vot de l'equip de govern, van votar-la a favor. PSC i CiU que no es van volgué mullar, van liquidar-la ràpidament al•legant que no era "un tema de ciutat". El grup municipal de Plataforma Per Catalunya (PxC) van ser els únics que van argumentar els motius per votar-hi en contra.
El president de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic, Josep Anglada, va dir que “aquesta nova llei és el reconeixement legal del dret d’avortar, el que significa l’impediment al naixement d’un ésser humà o millor dit treure-li la vida”.
Dicurs integra de Josep Anglada i Rius
President de PxC i regidor a l’Ajuntament de Vic
El Sr. Tornafoch, regidor d’ICV, ens parla de molts drets, però en cap cas i no deixa de ser curiós que en el text de la moció no es mencioni ni una sola vegada el dret a la vida; dret que com ha assenyalat el Tribunal Constitucional és el fonament de qualsevol altre dret de la persona; dret que sens dubte és previ a la mateixa existència de l’Estat, dret inalienable, dret recollit per la Declaració Universal de Drets Humans de Nacions Unides al 1948 i al Pacte Internacional de Drets Civils i polítics de Nacions Unides de 1966.
Es fa referència a la Conferència Internacional del Caire a la moció però voldria significar que en aquesta Conferència no es va signar cap Tractat Internacional que obligués l’Estat.
En canvi, el cert és que l’Estat sí ha ratificat la dita Declaració Universal del Drets Humans o la Carta Europea de Drets Fonamentals de la Unió Europea on es recull el dret a la vida de totes les persones, i a la seva integritat física i moral, però no un suposat dret a l’avortament.
El nostre grup municipal de Plataforma per Catalunya, està en contra d’aquesta nova llei d’avortament, ja que aquesta nova llei que es demana, incrementarà encara més el nombre d’avortaments.
A l’Estat, el nombre d’avortaments ja és molt elevat ( 122.000 l’any passat) i amb aquesta actual regulació segurament s’incrementi molt més, ja que el projecte concedeix la llibertat d’avortar fins a les 14 setmanes d’embaràs sense cap requisit de forma que es contempla pràcticament com una nova pràctica anticonceptiva.
Això és el reconeixement legal del dret d’avortar, el que significa l’impediment al naixement d’un ésser humà o millor dit treure-li la vida.
Ens crida l’atenció que es citi l’Estatut d’Autonomia i la referència al dret de la dona a la seva salut sexual i reproductiva; perquè es fa una interpretació grollera del text.
El dret és de la dona sobre la seva salut. Posem que ho acceptem.
El que passa és que quan parlem d’avortar no parlem de la salut sexual i reproductiva de la dona, sinó que parlem de la vida que hi ha dins del seu cos. D’això, sembla, que ningú se`n recorda.
Per tant, això no pot ser mai cap dret. Cap dret de ningú es pot imposar sobre la vida d’una altra persona. O és que els membres del Ple d’aquest Ajuntament creuen que hi ha drets que per imposar-los justifiquen la mort d’un ésser humà?
Aquesta és la qüestió de fons, que sembla que es vulgui oblidar. I nosaltres diem que no.
L’autèntica democràcia, l’autèntic règim de llibertats es basa en el principi que sobre la llibertat individual només hi està la vida, i sobre la vida, cap altre. I aquesta és la qüestió que ens duu avui Iniciativa.
I això sense entrar en altres temes concrets com la incomprensió que es permeti avortar a una adolescent de 16 anys sense l’autorització dels pares.
Evidentment que la llei de despenalització de 1985 té mancances.
Les mancances derivades de la seva inaplicació, de les pràctiques il•legals en clíniques on s’han practicat milers d’avortaments a moltes dones en situació de desemparament, moltes d’elles immigrants, i incomplint la Llei en vigor.
No hi ha cap persecució contra la dona. No sabem de cap dona que hagi estat condemnada per avortar.
Però el fet és que a Catalunya, si volem tenir els catalans una societat forta, compromesa, lliure, amb ganes de fer coses, amb ganes de créixer, no ens podem permetre que cap dóna prengui la dolorosa decisió d’avortar sense que la societat sencera, incloses les Administracions Públiques, ens haguem bolcat per donar-li suport i recolzar-la.
El primer dret de la dona, l’autèntic, és el dret a ésser mare. I els poders públics hem de posar totes les nostres energies en afavorir i protegir a les dones embarassades.
L’avortament sempre té al menys dues víctimes: per una banda i en primer lloc, el nen o nena que veuen tallada, d’un cop, la seva vida i el seu desenvolupament; per una altra, la mateixa dona, que ho viu amb dolor, amb dificultat, potser sense el recolzament de la seva parella i pare del nadó, i en qualsevol cas sense el suport de les administracions, que semblen dir-li que la única sortida és avortar.
El que sí ha d’oferir la societat és una adequada protecció a éssers innocents i indefensos així com una autèntica i sòlida formació sexual als adolescents i joves i tota l’ajuda i protecció necessàries a les dones embarassades.
De totes maneres, ens aquest moments actuals creiem que hi ha aspectes molt més importants per reformar en l’actual legislació i coses molt més necessàries per a les persones i la societat que no pas aquesta nova Llei de l’avortament que l’única cosa que pretén és treure la vida a uns éssers indefensos, que ha dividit la societat i que en realitat no té més finalitat directa que afavorir els interessos econòmics de les clíniques privades que han fet de la mort un negoci fenomenal sobre la explotació de dones indefenses.
Des de PxC diem sí a una Catalunya forta, a una societat forta, a una societat compromesa i solidària que no deixa les seves dones soles i desemparades enfront de la maternitat.
Si volem una Catalunya forta i una Catalunya lliure, necessitem una societat lliure i forta, i per això no podem dir a les dones i noies catalanes que l’avortament és bo, que l’avortament és un dret.
Per tant, el nostre grup municipal de PxC votarà en contra d’aquesta proposta.
TEXTO EN CASTELLANO
El Sr. Tornafoch, concejal de ICV, nos habla de muchos derechos, pero en ningún caso y no deja de ser curioso que en el texto de la moción no se mencione ni una sola vez el derecho a la vida; derecho que como ha señalado el Tribunal Constitucional es el fundamento de cualquier otro derecho de la persona; derecho que sin duda es previo a la misma existencia del Estado, derecho inalienable, derecho recogido por la Declaración Universal de Derechos Humanos de Naciones Unidas en 1948 y el Pacto Internacional de Derechos Civiles y políticos de Naciones Unidas de 1966.
Se hace referencia a la Conferencia Internacional del Cairo en la moción pero querría significar que en esta Conferencia no se firmó ningún Tratado Internacional que obligara al Estado.
En cambio, lo cierto es que el Estado sí ha ratificado la susodicha Declaración Universal de Derechos Humanos o la Carta Europea de Derechos Fundamentales de la Unión Europea dónde se recoge el derecho a la vida de todas las personas, y a su integridad física y moral, pero no un supuesto derecho al aborto.
Nuestro grupo municipal de Plataforma per Catalunya, está en contra de esta nueva ley del aborto, puesto que esta nueva ley que se solicita, incrementarà todavía más el número de abortos.
En el Estado, el número de abortos ya es muy elevado (122.000 el año pasado) y con esta actual regulación seguramente se incremente mucho más, puesto que el proyecto concede la libertad de abortar hasta las 14 semanas de embarazo sin ningún requisito de forma que se contempla prácticamente como una nueva práctica anticonceptiva.
Esto es el reconocimiento legal del derecho de abortar, lo que significa impedir el nacimiento de un ser humano o mejor dicho quitarle la vida.
Nos llama la atención que se cite el Estatuto de Autonomía y la referencia al derecho de la mujer a su salud sexual y reproductiva; porque se hace una interpretación zafia del texto.
El derecho es de la mujer sobre su salud. Supongamos que lo aceptamos.
Lo que pasa es que cuando hablamos de abortar no hablamos de la salud sexual y reproductiva de la mujer, sino que hablamos de la vida que hay en su seno. De esto, parece que nadie se acuerde.
Por lo tanto, esto no puede ser nunca ningún derecho. Ningún derecho de nadie se puede imponer sobre la vida de otra persona. ¿O es que los miembros del pleno de este Ayuntamiento creen que hay derechos que por el mero hecho de imponerlos justifican la muerte de un ser humano? Esta es la cuestión de fondo, que parece que se quiera olvidar.
Y nosotros decimos que no. Que la auténtica democracia, que el auténtico régimen de libertades se basa en el principio de que sobre la libertad individual sólo está la vida, y sobre la vida ningún otro. Y esta es la cuestión que nos trae hoy Iniciativa per Catalunya.
Y esto sin entrar en otros temas concretos como el hecho incomprensible de que se permita abortar a una adolescente de 16 años sin la autorización de los padres.
Evidentemente que la ley de despenalización de 1985 tiene carencias. Las carencias derivadas de su inaplicación, de las prácticas ilegales en clínicas donde se han practicado miles de abortos a muchas mujeres en situación de desamparo, muchas de ellas inmigrantes, e incumpliendo la Ley en vigor. No hay ninguna persecución contra la mujer. No sabemos de ninguna mujer que haya sido condenada por abortar.
Pero el hecho es que en Catalunya, si queremos tener los catalanes una sociedad fuerte, comprometida, libre, con ganas de hacer cosas, con ganas de crecer, no nos podemos permitir que ninguna mujer tome la dolorosa decisión de abortar sin que la sociedad entera, incluidas las Administraciones Públicas, se hayan volcado en apoyarla y ayudarla.
El primer derecho de la mujer, el auténtico, es el derecho a ser madre. Y los poderes públicos debemos poner todas nuestras energías en favorecer y proteger a las mujeres embarazadas.
El aborto siempre tiene al menos dos víctimas: por un lado y en primer lugar, el niño o niña que ve segada, de una vez, su vida y su desarrollo; por otro lado, la misma mujer, que lo vive con dolor, con dificultad, quizás sin el apoyo de su pareja y padre del niño, y en cualquier caso sin el apoyo de las administraciones, que parecen decirle que la única salida es el aborto.
Lo que sí tiene que ofrecer la sociedad es una adecuada protección a los seres inocentes e indefensos así como una auténtica y sólida formación sexual a los adolescentes y jóvenes y toda la ayuda y protección necesarias a las mujeres embarazadas.
De todos modos, en estos momentos actuales creemos que hay aspectos muy importantes por reformar en la actual legislación y cosas muy necesarias para las personas y la sociedad y no esta nueva Ley del aborto que la única cosa que pretende es segar la vida de unos seres indefensos, lo que ha dividido la sociedad y que en realidad no tiene otra finalidad que favorecer los intereses económicos de las clínicas privadas que han hecho de la muerte un negocio fenomenal sobre la explotación de mujeres indefensas.
Desde PxC decimos sí a una Catalunya fuerte, a una sociedad fuerte, a una sociedad comprometida y solidaria que no deja solas y desamparadas a sus mujeres frente a la maternidad.
Si queremos una Catalunya fuerte y una Catalunya libre, necesitamos una sociedad libre y fuerte, y por esto no podemos decir a las mujeres y chicas catalanas que el aborto es bueno, que el aborto es un derecho.
Por lo tanto, nuestro grupo municipal de PxC votará en contra de esta propuesta.
|
