En l’entrevista que elsingulardigital.cat li fan al president de PxC, Josep Anglada, es pregunten si és un polític demagog o un polític directe i realista.
Josep Anglada, el fundador de Plataforma per Catalunya (PxC), té l’objectiu d’entrar al Parlament de Catalunya a les pròximes eleccions. Aquest partit, que va néixer a Vic i té un discurs molt dur vers la immigració, s’ha anat estenent pel territori amb destresa i ara fa forat a l’àrea metropolitana. Tot i les bones expectatives d’Anglada, els periodistes del Nou9 osonenc, Joan Serra i Miquel Erra, veuen “impossible” el seu ascens a la cambra catalana. Precisament, ho diuen després d’haver-lo seguit de ben a prop i haver publicat el llibre Tota la veritat sobre la Plataforma per Catalunya on acusen Anglada de demagog i afany de protagonisme. El líder de PxC nega aquestes acusacions.
 Anglada en la seu del grup municipal de Vic.
Qui és Josep Anglada?
Joan Serra (J.S): Una persona que va veure en la immigració la manera de fer forat en l’àmbit local. Un polític que no busca solucionar els problemes dels ciutadans sinó que vol tenir protagonisme, notorietat i presència pública. De fet, sempre ho havia intentat. Des de ben jove ja militava a Fuerza Nueva o Frente Nacional, forces molt lligades al franquisme, però aquestes experiències sempre van acabar en via morta.
Hi esta d’acord?
Josep Anglada (J.A): El llibre ha volgut perjudicar la meva imatge però, no m’ha fet cap mal. De fet, no hi he trobat res de nou. Tant de bo tots els polítics fessin la feina que faig jo. No sóc un polític de despatx, que em deixo veure només quan falten dos mesos per a les eleccions. Quan entres en la política municipal tens la obligació d’estar en contacte permanent amb la gent del carrer. El que faig és positiu, i és el que toca i ho continuaré fent.
Diuen que el fenomen PxC només ha començat i pocs s’atreveixen a dir quan pararà de créixer.
J.S: Semblava que el sostre era obtenir representació a l’ajuntament de Vic. I ara és la segona força al consistori. Hi haurà un moment que pararà perquè el seu és un discurs que malgrat tenir un cert públic, és populista i es basa en la manera fàcil d’esgarrapar vots.
Miquel Erra (M.E): Josep Anglada té un discurs molt focalitzat en la immigració, i quan deixi d’estar a primera línia mediàtica el personatge i la filosofia que hi ha al darrera es desinflaran. Ell no aportarà solucions a altres problemes que no estiguin vinculats als estrangers.
Senyor Anglada, creu que a PxC li queden els dies comptats?
J.A: El creixement de PxC és imperable. Ara tenim dos objectius clars. L’entrada al Parlament de Catalunya i assolir l’alcaldia de Vic el 2011. Socialment hi ha una necessitat i nosaltres defensem un espai perquè molta gent d’aquest país pugui satisfer-la votant PxC. Si ens presentem al Parlament tindrem un programa on parlarem de la família, d’ensenyament, encara que com a bandera tenim el tema de la immigració. Tots els partits tenen un punt estrella.
A les properes eleccions municipals Josep Anglada podria fer realitat el seu objectiu i ser alcalde de Vic?
M.E: Impossible. Per ser alcalde hauria de treure majoria absoluta i a Vic fa 16 anys que cap força ho aconsegueix. Per assumir l’alcaldia només seria possible amb un pacte de forces polítiques, com ha passat en les últimes tres legislatures i en aquest sentit, ell no ho tindria molt difícil perquè dins de l’Ajuntament està aïllat, no hi ha ningú que hi vulgui pactar.
És veritat...
J.A: Parlo molt amb la gent i percebo que a Vic tothom espera les eleccions per votar l’Anglada i fer fora en Vila d’Abadal (CiU). Sé que és difícil treure majoria absoluta però tinc clar que seré el partit més votat i no es pot dir mau que no pactaran amb mi perquè per exemple al Vendrell hi ha un pacte per sota mà entre CiU i PxC.
El seu missatge més “populista” només pot tenir èxit a l’àmbit local o comarcal?
M.E: Ell es coneix molt bé Vic i aquest és un dels seus pros. És a tot arreu. Aquest contacte del copet a l’esquena porta vots fàcilment. Traslladar això en un àmbit metropolità costa molt. Sempre que ha tingut delegacions en altres poblacions els resultats han estat molt mediocres.
J.S: A mesura que creix el fenomen es complica la situació. Sempre ha volgut ser líder del seu partit i quan s’ha trobat amb algú que li feia ombra o li qüestionava certs plantejaments han acabat malament. No admet cap discussió, cap altre lideratge que no sigui el seu.
Segons els autors del llibre el seu discurs fora de Vic és complicat que qualli.
J.A: No té res a veure l’Anglada del 2003 amb l’Anglada del 2009. Des del març hem començat una campanya a peu de carrer per les províncies de Barcelona. Un dels nostres objectius era desembarcar a l’àrea metropolitana. I quan els dos periodistes van escriure el llibre tot això ho desconeixien.
Anglada ha sabut afrontar el discurs real en la gestió de la immigració i en canvi, els partits tradicionals no han estat prou valents.
M.E: És possible que l’aparició d’Anglada hagi ajudat a què els altres partits s’hagin posat les piles en la immigració. Hi havia molt eufemisme, s’hi passava molt de puntetes i als diaris ens renyaven si tractàvem el tema d’una forma massa clara. L’entrada d’un personatge tan barroer ha obligat a canviar discursos i estratègies i ara s’ha optat per aquesta fórmula del porta a porta.
Els autors del llibre reconeixen que vostè ha sacsejat la política municipal.
J.A: He fet posar les piles als polítics. No m’he posat en política per aprofitar-me’n. Tenia molt clar que havia de trencar amb el discurs políticament correcte. Aquesta regeneració que ha imposat l’Anglada és positiva i no vaig a l’Ajuntament de Vic a passar l’estona sinó a treballar. I pensar que sóc el malson de l’alcalde m’il•lusiona.
L’electorat de PxC és molt heterogeni. Anglada ha detectat una preocupació social, ha actuat i ha obtingut bons resultats a les urnes. És picardia, demagògia...?
J.S: Ell ha estat hàbil. Ha detectar unes inquietuds, ha transmès un missatge fàcil i ha donat solucions senzilles a uns problemes quotidians de la gent. Per tant, hi ha hagut un punt de picardia a través d’un missatge demagògic.
M.E: Ha estat un vot molt transversal. PxC va treure molts bons resultats en algun barris tradicionalment de vot més socialista i sempre hi ha gent disposada a escoltar aquest discurs fàcil.
Està d’acord que s’ha posat a la butxaca un electorat molt variat a partir d’un missatge demagògic, segons els autors del llibre?
J.A: Anglada té una virtut i és saber aprofitar el tema de la immigració, cosa tabú per a la resta departits. Surt una persona valenta, que parla clar i català i diu amb veu alta el que pensa la majoria de la gent que hi ha en aquest país. No faig demagògia. Faig la política que m’interessa per convèncer la gent i perquè el dia de les eleccions em votin. Això és de sentit comú i la lògica d’aquest país.
Descriviuen Josep Anglada com un home contradictori. Però, els ciutadans que li han fet confiança a les urnes no ho han tingut en compte.
J.S: El ciutadà passa per alt les contradiccions perquè li solucionen problemes senzills que potser la classe política que hi havia fins ara no ho feia. Josep Anglada és incapaç d’aportar solucions en matèria de Sanitat o Educació. Però en canvi, és el primer d’anar a l’Ajuntament i dir que a l’hospital hi ha cues per culpa dels immigrants. Fa un discurs senzill, incendiari i això cala en la gent.
Es considera una persona contradictòria?
J.A: Aquests periodistes haurien de celebrar l’evolució que ha fet Josep Anglada i tant de bo molts polítics fessin el que jo he fet.
Alguns veïns dieu que recorren a ell abans que a la policia. És eficaç, però el titlleu de populista.
M.E: Ell va porta a porta i és el primer que assumeix el paper de regidor de barri. I si va a un lloc i veu que una farola no funciona truca a l’Ajuntament perquè l’arreglin. Aquest és un procediment poc habitual però, que li ha donat vots. Després s’encarrega de fer arribar tot això a la premsa. El problema és que a Vic hi ha 10.000 faroles i si mai arribés a ser alcalde no sé si ho solucionaria avui per demà.
Està d’acord en el que expliquen...
J.A: Estan enganyant perquè jo sí que vaig pels barris però no he anat mai a picar portes. Són els ciutadans que em venen a veure. I una de les grans virtuts de l’Anglada és que quan diu una cosa se’n preocupa. Aquesta és la meva condició com a polític i que per aquí vaig tenir el creixement i el continuaré tenint. I és de sentit comú que si PxC fa una acció ho digui als mitjans. Segons aquests periodistes hauria de treballar per la ciutat i no dir res, com si no existís. Això és incoherent!
Constantment al llibre parleu de xenofòbia i Anglada es nega a acceptar que fomenti l’odi. Diu que vol controlar la immigració i fer complir la llei. Què hi ha de xenòfob en aquest plantejament?
J.S: Ell té un doble discurs. El més cautelós, que li convé amb la premsa o amb les relacions a l’Ajuntament. I el més transparent, que el fa en els congressos del partit, quan es troba entre els seus i està còmoda i sense interlocutors. Té molta picardia i sap quan ha d’utilitzar un i quan l’altre.
Es veritat que vostè juga a dues bandes?
J.A: No haig d’aprofitar cap congrés per dir el que vulgui. Les coses gruixudes les dic al ple de l’Ajuntament o als mitjans de comunicació. Sóc d’aquelles persones que parlo amb el cor i molt clar perquè la gent m’entengui.
En una entrevista al Singular el politòleg Xavier Casals assegurava que PxC no és un partit amb una estructura presidencialista tan forta com sembla, haurien estat els mitjans de comunicació els creadors del fenomen Anglada. I estaríeu d’acord?
M.E: No massa. A PxC no hi ha estructura de partit. És ell i ningú més, i quan hi ha hagut algú que li ha fet una mica d’ombra la persona ha acabat fora del partit.
J.S: No hi ha cap altre partit que sigui tan presidencialista com aquest. Comença i acaba on hi ha Anglada.
Segons el llibre a PxC les decisions no es raonen es compleixen. És veritat?
J.A: És una altra injustícia dels qui han fet el llibre. Reconec que PxC és bastant presidencialista i els partits han de funcionar així. Però, les decisions no les prenc jo es prenen al consell executiu, les prenem entre tots. I si el que diuen els dos periodistes fos cert, voldria dir que l’Anglada estaria sol i no ho està. Té els mateixos de sempre i quan més creixerem més problemes tindrem.
|
