| INFORME
SOBRE PLATAFORMA PER CATALUNYA
Josep Anglada i Rius, va fundar el partit polític
Plataforma Vigatana al gener de 2001 quedant formalment
inscrit en el Registre de Partits Polítics amb data
15 de gener de 2001, en el tom IV, foli 348 del llibre d'inscripcions,
per a presentar-se a les eleccions municipals de Vic (Barcelona),
la seva ciutat natal. Es tractava d'un partit populista-identitari
creat especialment per procurar “un millor control
de la immigració i més seguretat ciutadana”,
eslògan que el va fer famós a Vic, a Catalunya
i a Espanya a causa de la gran ressonància mediàtica
que va tenir la seva activitat política. Aquest protagonisme
en els mitjans de comunicació locals, regionals i
nacionals (El País, El Mundo, ABC, La Vanguardia,
El Periódico, ...) va fer que persones preocupades
pel fenomen de la immigració massiva dirigissin la
seva mirada cap a Vic.
Així
va néixer PLATAFORMA PER CATALUNYA, partit fundat
pel propi Anglada i altres persones de Barcelona i de la
resta de Catalunya per poder estendre “l'efecte Anglada”
per tot el territori català. Es va fundar el 14 de
març de 2002 a Vic, quedant formalment inscrit en
el Registre de Partits Polítics amb data 5 d'abril
de 2002, en el tom IV, foli 432 del llibre d'inscripcions.
La
primera gran fita de PxC va tenir lloc el 18 de maig d'aquest
mateix any de 2002 a Premià de Mar. Immersos en aquella
eufòria europea, amb un Pim Fortuyn que havia aconseguit
l'Ajuntament de la primera ciutat holandesa, Rotterdam,
amb un partit fundat tot just 3 mesos abans de les eleccions,
i els 6 milions de vots aconseguits per Jean Marie Li Pen
en la segona volta de les eleccions presidencials franceses,
Josep Anglada va recórrer els principals carrers
de Premià de Mar seguit per una comitiva de 3 mil
premiarencs que no van deixar de proclamar “No a la
mesquita, no a la mesquita!” perquè “defensar
els nostres drets no és ser racista”. I així
Josep Anglada i PxC van aconseguir el seu primer gran èxit.
L'alcaldessa socialista de Premià de Mar es va veure
obligada a retirar el projecte de la mesquita, un projecte
fet sense el més mínim sentit comú:
volia construir la mesquita en el propi centre ciutat i
en el mateix carrer de l'església catòlica.
I
així va ser com Josep Anglada, el nostre president,
va adquirir una dimensió internacional. No solament
va ser el protagonista de tots els mitjans de comunicació
catalans i estatals, sinó que va omplir pàgines
i més pàgines en la premsa internacional de
primer ordre, com ara The Sunday Times, de Londres, Il Corriere
della Sera, d'Itàlia, Le Figaro, de París,
o mitjans més propers com La Semaine du Roussillon,
de Perpinyà, França. I així va ser
consagrat com el líder populista carismàtic
que molts catalans esperàvem.
El
Primer Congrés es va celebrar el 27 d'octubre a Vic
(Barcelona) sota l'eslògan “Neix la nova esperança
dels catalans”. Es va triar al President i als altres
components del Comitè Executiu del partit. Després
de llegir-se les ponències es va aprovar la primera
Declaració Programàtica sobre la qual es basaria
des de llavors el nou partit sorgit feia tan sols uns mesos.
Amb aquell Primer Congrés, PxC es va vestir de llarg
en societat, presentant-se com un partit polític
català, democràtic i amb vocació europea,
decididament innovador, que es fonamenta en la llibertat,
la igualtat, l'amor a la veritat i la solidaritat entre
els ciutadans. Un projecte ètic que vol aconseguir
un país just i solidari on es respectin els Drets
Humans i tots tinguin l'oportunitat de viure amb dignitat.
Es va acordar presentar-se als primers comicis electorals.
I
així, mig any després ens presentàvem
a les eleccions municipals del 25 de maig de 2003 obtenint
un gran èxit electoral. El primer èxit a tot
Espanya d'un partit populista-identitari en tota la història
de la jove democràcia. Ens vàrem presentar
a 7 municipis i vam obtenir regidors en 5 ajuntaments de
3 províncies catalanes. Els resultats més
destacables van ser els de Cervera (Lleida) amb un 9,2%
dels vots, Vic (Barcelona) 7,5%, Premià de Mar (Barcelona)
6,8 %, el Vendrell (Tarragona) 6,2% o Manlleu (Barcelona)
amb un 5,6% .
Després
de les eleccions Anglada va destacar en les principals revistes
espanyoles com Interviú en el seu article “El
Haider català” o la prestigiosa revista Època
amb el titular “El nou Le Pen català”.
L'indiscutible
lideratge de Josep Anglada fa que des de diferents llocs
d'Espanya acudeixin a ell persones, institucions i partits
per tal de crear a imatge i semblança de PLATAFORMA
PER CATALUNYA un partit homòleg a la resta d'Espanya
amb Josep Anglada com a líder i garantia d'èxit
d'aquesta nova empresa. En aquells moments i amb la col•laboració
de persones de diferents llocs d'Espanya, es van redactar
els estatuts d'aquest nou partit nacional d'àmbit
espanyol. Es va tractar de diferents partits que es van
arribar a presentar públicament sota la cobertura
estatutària de PxC.
PLATAFORMA
PER CATALUNYA es va presentar també a les eleccions
autonòmiques catalanes celebrades el 16 de novembre
de 2003. Tot i sense comptar amb els mitjans materials i
humans per poder plantar cara als grans partits, el resultat
obtingut es va considerar positiu, ja que ens vàrem
situar com a primera força política extraparlamentària.
Després
d'un gran èxit polític en tots els ajuntaments
durant aquests més de tres anys, el Segon Congrés
es va celebrar a Vic el 21 de novembre de 2004 sota el lema
“Sentit Comú” d'on van sortir les línies
a seguir de cara les pròximes eleccions municipals
a celebrar l'any 2007 i on a més es va presentar
a Catalunya la recentment fundada Plataforma per Madrid
(PxM), que ja havia estat presentada públicament
a Madrid per Josep Anglada dos mesos abans, el 24 de setembre.
PxM fins i tot va arribar a anunciar en el seu moment la
presentació d'almenys 25 candidatures als comicis
municipals de 2007. L'eufòria del moment a nivell
nacional fa que Anglada presenti la Plataforma per la Comunitat
Valenciana (PxCV) el 27 d'octubre de 2005 a València
i que a l'abril de 2006 es presentés a Valladolid
la Plataforma per Castella-Lleó (PxCL).
Per
decisió del Comitè Executiu de PxC, es va
instaurar el dia de Sant Jordi, 23 d'abril, com la Diada
del Partit. La primera celebració va tenir lloc al
Vendrell l'any 2006 i allí s'ha celebrat cada any
des d’aleshores, com una convenció on es donen
cita els afiliats i les seves famílies en una barbacoa
campestre amb caràcter lúdic-familiar que
finalitza amb una al•locució del president
del partit. Jordi de Capadòcia va ser un soldat romà
que va morir víctima del martiri el 23 d'abril de
l'any 303, i es va convertir en patró de Catalunya
a mitjan segle XV, però conta la llegenda que ja
en el segle XIII i segons conta el rei Jaume I el Conqueridor,
durant la batalla de València contra l'Islam “Es
va aparèixer Sant Jordi amb molts cavallers del paradís,
que van ajudar a vèncer en la batalla, en la qual
no va morir cap cristià”.
El
26 de novembre de 2006 es va celebrar també a Vic
el Tercer Congrés, amb l'eslògan “Anem
a Més”. El president Anglada va ser de nou
reelegit per aclamació per als pròxims quatre
anys i es van presentar ni més ni menys que 40 candidatures
per a les eleccions municipals que tindrien lloc al maig
de 2007, sis mesos després. A aquest efecte es va
presentar la ponència sobre el “Model de Ciutat”
que reivindicava un millor control de la immigració
i més seguretat ciutadana, entre altres aspectes
del municipalisme ben entès. En aquest congrés
es va posar de manifest la imparable extensió del
projecte a nivell català, però el revers de
la moneda va ser el declivi dels partits homòlegs
a nivell estatal per la insuficient infraestructura i els
escassos mitjans amb els quals es contava per a aquest ambiciós
pla.
L'esforç
exemplar i abnegat de tants i tants militants amb el seu
president al capdavant, culmina en les municipals del 27
de maig de 2007 amb l'elecció de 17 regidors de nou
municipis de les quatre províncies, sis d'ells capital
de comarca, i tres consellers comarcals. Destaquen els percentatges
de vots de Sant Martí de Riucorb (20%), Vic (19%
i quatre regidors), el Vendrell (18% i quatre regidors),
Cervera (16% i dos regidors) o Manlleu (13% i dos regidors).
També es va obtenir representació en localitats
tan significatives com Manresa, Olot, Tàrrega i Roda
de Ter. Es va entrar per primera vegada als consells comarcals
d'Osona, Baix Penedès i la Segarra. Però el
terratrèmol polític i mediàtic que
aquest èxit va provocar no tindrà parangó
amb el que PxC espera obtenir en les municipals de 2011,
o almenys, això esperem. La nostra constant aparició
en els mitjans de comunicació fa que aquesta penetració
de PxC en el teixit social, sigui la millor aposta de futur
de cara a unes pròximes eleccions.
Un
cop assolit aquest nou èxit, va ser el moment de
l'inici dels nostres primers contactes internacionals i
del reconeixement de PxC com un més dels partits
identitaris europeus. Josep Anglada va ser convidat a la
Convenció Identitària Europea que va tenir
lloc a la Borgonya francesa el 10-11 de novembre de 2007
sota el prisma de la defensa de la identitat europea, la
resposta al desafiament islamista i un horitzó per
a la família. El discurs d’Anglada va ser molt
aplaudit i allí va ser presentat entre d’altres
a Mario Borghezio, eurodiputatt italià per la Lliga
Nord i exministre de Justícia, i a Hilde De Lobel,
diputada del parlament flamenc de Bèlgica pel Vlaams
Belang. Va ser precisament Hilde De Lobel qui es va desplaçar
a Barcelona el 6 d'abril de 2008 encapçalant una
delegació del Vlaams Belang, que es va entrevistar
amb el president Anglada amb la finalitat d'anar configurant
una internacional identitària europea de la qual
PxC seria l'únic representant de l'Estat espanyol
perquè som els únics que complim els requisits
de similitud amb la resta de socis europeus. L’FPÖ
austríac de Jörg Haider, el nostre referent
europeu malauradament finat recentment, també s'integraria
al projecte.
I
per fi, el 26 d'abril de 2008, Josep Anglada va encapçalar
una delegació de PxC que es va desplaçar a
la Catalunya Nord per sumar-se a l'homenatge a Guifré
el Pilós, que va néixer al castell de Rià
l'any 840, fou Comte de Barcelona i fundador de la seva
dinastia i es va caracteritzar per la seva lluita contra
l'Islam i per ser el creador de la “Senyera”
catalana al deixar marcats els seus dits de sang sobre el
seu escut en ser ferit de mort per l'invasor musulmà.
La Jornada, que va reunir a un centenar de persones, va
tenir lloc a Prada de Conflent, a dos quilòmetres
de Rià, i va comptar amb la presència de Pierre
Vial, catedràtic d'Història de la Universitat
de Lió III i secretari de Formació del Front
Nacional francès de Jean Marie Le Pen durant 17 anys.
Des
de mitjans de 2006 i cada vegada amb més assiduïtat
i amb un èxit creixent, Josep Anglada participa en
tertúlies i programes en un mitjà audiovisual
de cobertura catalana com és Canal Català
TV. Això fa que el missatge de PxC arribi no ja a
milers, sinó a milions de ciutadans de tot el territori,
amb una excel•lent acollida per part dels televidents,
cosa que es tradueix en trucades massives a la redacció
dels programes demostrant un contundent suport a Anglada
i PxC. Aquest, sens dubte, és el principi de la carrera
cap al Parlament de Catalunya.
El
23 de novembre de 2008 es va celebrar el IV Congrés
de PxC a Vic sota el lema “Avancem junts”. Tres
coses a destacar. Josep Anglada es presenta com a candidat
a la presidència de la Generalitat per a les pròximes
eleccions autonòmiques i es presenten també
els caps de llista de les províncies de Tarragona,
Lleida i Girona. En la ponència política es
fa una exhaustiva anàlisi sobre les conseqüències
i el cost de la immigració i es donen a conèixer
38 noves mesures concretes per al control i la contenció
de la immigració. És el primer congrés
amb presència de representants de partits polítics
identitaris europeus com el Vlaams Belang de Bèlgica
i la Lliga Nord italiana. Mereix esment a part l'homenatge
que es va retre al líder austríac Jörg
Haider, per qui es van guardar tres minuts de silenci.
Sortint
del congrés, l'enèrgica maquinària
de PxC segueix estrenyent l'accelerador i el 7 de març
de 2009 s'inicia a Sant Boi de Llobregat l'operació
“A peu de carrer” per la qual es reparteixen
els primers 30.000 targetons dels 2 milions previstos per
donar a conèixer la candidatura de PxC a les pròximes
eleccions catalanes, amb l'eslògan “Josep Anglada,
una veu necessària al Parlament de Catalunya”.
Es visitaran durant els propers mesos les principals poblacions
de totes les comarques de la demarcació de Barcelona.
Aquells
primers contactes internacionals n’han portat d’altres,
Josep Anglada està treballant amb intensitat les
seves relacions internacionals amb partits de l’àmbit
identitari. El 30 de gener de 2009 es va reunir a Barcelona
amb Filip Dewinter, cap del Parlament Flamenc pel Vlaams
Belang, i amb Luk Van Nieuwenhuysen, vicepresident del dit
parlament i del mateix partit, la trobada es va produir
a propòsit d’una visita institucional d’una
delegació del Parlament Flamenc al Parlament de Catalunya.
Dewinter va convidar Anglada a un col•loqui preelectoral
del Vlaams Belang a Brussel•les el 25 d’abril
a l’ocasió de les eleccions europees i regionals
flamenques del 7 de juny, i Anglada va ser ovacionat diverses
vegades durant la seva intervenció. Durant l’estada
a Bèlgica, Anglada va ser convidat a una recepció
a l’Ajuntament d’Ambers, al Parlament de Flandes
i va mantenir un dinar de treball amb el grup parlamentari
del Vlaams Belang. En aquest col•loqui Anglada va
conèixer Markus Beisicht del partit alemany Pro-Köln,
que el va convidar a la manifestació contra la macromesquita
de Colònia del 9 de maig i al Congrés Europeu
Anti-Islamització. Del discurs que Anglada va pronunciar
a Alemanya destaca: “en aquesta lluita contra l’Islam
no estem sols, ja que som moltes les persones que veiem
l’Islam com l’enemic d’Occident”
i va afegir que “defensar la nostra identitat, les
nostres tradicions i la nostra cultura no és ser
racista, sinó que és l’obligació
de qualsevol ésser humà”.
Per acabar, Anglada va dir que “Europa i Occident
estan en perill, i nosaltres com a europeus el que volem
són Catedrals i no mesquites, per això, avui
demano la unitat de totes les formacions polítiques
identitàries europees per fer front a aquesta invasió
que estem patint en el nostre continent”. Passat l’estiu
de 2009 Anglada continua la seva gira europea. Es desplaça
a Orange els dies 17 i 18 d’octubre, a la Provença
francesa, per assistir a la Convenció Identitària
organitzada pel Bloc Identitari dirigit per Fabrice Robert,
força emergent a tot França. Josep Anglada,
president de PxC, i Mario Borghezio, exministre del govern
italià i aleshores eurodiputat de la Lliga Nord,
es van centrar en la resposta d'occident al desafiament
islamista i a la invasió d'Europa davant dels 600
assistents a l’acte, entre militants del Bloc i els
convidats de les distintes delegacions europees. En el seu
discurs, Anglada va reblar: "o bé nosaltres
acabem amb l'islam, o l'islam acabarà amb nosaltres,
i per això lluitarem fins a la mort perquè
això no passi", i va culpar d’aquesta
invasió als partits polítics que ens governen
tot manifestant que "quan se n'adonin del que estan
fent, potser ja serà massa tard". L’11
de novembre va tornar a França per participar en
la 3a Jornada Identitària organitzada a París
per la revista Synthèse National, dirigida per Roland
Hélie, sota el lema “Unir-se i resistir”.
Per
tercer any consecutiu aquesta jornada va reunir als principals
dirigents identitaris de França i Europa. Entre els
oradors francesos van destacar: Robert Spieler (diputat
nacional en l'Assemblea francesa de 1986 a 1988 pel FN,
i aleshores portaveu de la NDP) per a qui "res és
inevitable, els fluxos migratoris poden detenir-se i invertir-se".
Carl Lang (diputat europeu fins a 2009 i secretari general
del Front National de 1988-95, aleshores president del Parti
de la France) va afirmar que "El nostre deure és
defensar la nostra identitat... la nostra terra no és
per a l'Islam". Pierre Descaves (diputat nacional en
l'Assemblea francesa pel FN de 1986-88). Annick Martin (secretària
general del MNR) qui va manifestar "estem contra la
ideologia mundialista i totes les seves conseqüències:
la islamització, la deslocalització, la destrucció
de la família i les adopcions de nens per homosexuals"
i Pierre Vial (professor universitari a Lyon III, fundador
del GRECE, encarregat de la formació de quadres del
FN i actualment president de Terre et Peuple) per al qual
"una democràcia ha de basar-se en el respecte
a l'opinió popular, per això hem de proposar
referèndums en els quals es pregunti als francesos:
és vostè favorable o no a l'arribada d'immigrants
no europeus a França?" Tots ells van ressaltar
la importància de la presentació de llistes
unitàries de les formacions que s'oposin a la immigració
i la islamització de França, per a les eleccions
regionals de 2010. I també Anglada en la seva intervenció
va animar a "una unitat identitària de tots
els europeus que estiguin disposats a lluitar per la nostra
civilització", tot alertant que "Europa
corre el perill de quedar sotmesa a l'Islam... les xifres
són molt preocupants, els experts suggereixen que
l'islam podria ser la religió majoritària
a Europa el 2030".
El
punt negatiu de la tardor de 2009 van ser les dues agressions
que va patir Josep Anglada a Vic, al vespre-nit dels dies
15 d’octubre i 29 de novembre, a mans d’energúmens
violents de l’esquerra independentista radical. Després
de ser atès a les urgències de l’hospital,
va interposar la corresponent denúncia dels fets.
Però les actituds antidemocràtiques dels extremistes
es van fer paleses també durant l’acte de presentació
del candidat de PxC a Rubí per a les eleccions municipals
de 2011, el 14 d’octubre, on la presentació
va ser alterada per una manifestació d’un centenar
de persones contràries a la ideologia del partit,
aquests manifestants van proferir crits, insults, amenaces
i copss a les finestres de l’Ateneu i van retenir
durant quatre hores a l’interior a una vintena de
membres de PxC que van haver de sortir escortats pels Mossos
d’Esquadra. Anglada va lamentar públicament
que en un estat de dret com el que vivim hi hagi gent radical
que intenti boicotejar de manera indigna, il•legal
i incivilitzada l’activitat política de forces
contràries a les seves idees.
PxC
va acomiadar-se de l’any 2009 amb la celebració
a Vic de la darrera reunió anual del Consell Executiu
el 5 de desembre, i dels ja clàssics sopars de Nadal
a Vic i al Vendrell els dies 18 i 19 respectivament.
L’any
2010 comença de manera trepidant. L’alcalde
de Vic (CiU), recolzat pel seu equip de govern (PSC i ERC),
té l’ocurrència de copiar una antiga
proposta d’Anglada i de la PxC i aplicar-la a partir
del febrer; es tracta d’impedir l’empadronament
a l’Ajuntament dels immigrants il•legals perquè
“algunes polítiques públiques que es
fan en matèria d’immigració s’han
de corregir perquè si segueix el mateix ritme d’arribada
d’estrangers dels darrers anys el sistema d’acollida
pot portar a la destrucció del mateix sistema”.
L’alcalde també rep el suport de 70 regidors
i alcaldes de CiU que es desplacen a Vic per fer-li costat.
Des del PP algun dirigent emblemàtic declara que
“ja és hora que algun ajuntament de Catalunya
comenci a actuar amb serietat”. Però de fet,
els mitjans de comunicació de Catalunya i d’Espanya
centren tota la polseguera que s’aixeca arreu del
país en Josep Anglada i la PxC. Els mitjans rebutgen
la fotocòpia i se centren en l’original, i
és així com Anglada es converteix en el principal
protagonista dels mitjans de comunicació de tot l'Estat
i és el centre d’atenció de tot un país
durant els mesos de gener i febrer.
Els
principals rotatius, cadenes radiofòniques i canals
de televisió dediquen amplis espais informatius a
un tema que suscita passions entre l’opinió
pública. No en va, és absurd, contradictori
i del tot il•lògic que mentre la Llei d’Estrangeria
obliga l’Estat espanyol a expulsar els immigrants
irregulars, la Llei de Bases del Règim Local obligui
els ajuntaments a empadronar-los. La Vanguardia publica
una enquesta en aquests dies en què el 91% és
partidari que als estrangers que vulguin inscriure’s
al padró se’ls hauria d’exigir que tinguessin
els papers en regla. Però en el darrer moment l’alcalde
de Vic s’arronça i decideix que ja li està
bé de seguir empadronant il•legals. Alhora,
tots els grups municipals de PxC en els seus respectius
ajuntaments, presenten una proposta de resolució
per sol•licitar a l’administració competent
de l’Estat la reforma de les lleis d’estrangeria
i de bases del règim local per tal de vetar l’empadronament
als immigrants en situació irregular. El cinisme,
la hipocresia y la covardia de CiU, PSC i ERC, grups que
ho havien recolzat inicialment des de l’Ajuntament
de Vic, hi voten en contra a tot arreu, inclòs Vic.
En una entrevista a un mitjà de comunicació,
Anglada presumeix que si com a regidor de Vic ha aconseguit
que el president del Govern espanyol, José Luís
Rodríguez Zapatero –i també la vicepresidenta
Mª Teresa Fernández de la Vega- convoquessin
una roda de premsa per contestar-li sobre el tema de l’empadronament
dels il•legals, què no hauria de poder aconseguir
en el futur des del Parlament de Catalunya al cap del seu
grup parlamentari...
Anglada
sempre ha afirmat que els actuals dirigents polítics
no se n’adonen que la nostra societat no pot acollir
més immigrants que aquells que pot absorbir el mercat
de treball, d’altra manera la situació es farà
incontrolable. I així s’ha demostrat durant
el mes de febrer amb els aldarulls de Salt (Gironès)
amb un 43% d’immigració o la batalla campal
entre magribins i Mossos d’Esquadra al barri dels
Pisos Planas del Vendrell (Baix Penedès), població
amb un 17% d’immigració. O la rebel•lió
del Consell d’Imams, que no accepten la intervenció
de la Justícia en el cas de l’imam de Cunit
(Baix Penedès), a qui se li demanen 5 anys de presó
per coaccions, amenaces i calúmnies contra una mediadora
de l’Ajuntament, els imams volen fer prevaldre la
seva llei –la xara o llei islàmica- per la
qual cosa es plantegen convocar una manifestació
d’imams d’arreu a Cunit. Són també
evidents els enfrontaments a Mataró (Maresme) entre
diferents corrents de l’islam; magribins salafistes
contra subsaharians sufis. Tots aquests fets són
la prova més fefaent del rotund fracàs de
la política d’immigració aplicada pels
actuals governants. Però Anglada ja havia avisat:
“qui deia que hi havia pau social?, la guerra ètnica
ha començat”.
El
13 de març és una data clau per Josep Anglada
i la PxC. Amb un èxit rotund a l’Hotel Barceló
Sants de Barcelona, Anglada és proclamat en olor
de multituds candidat a la presidència de la Generalitat
de Catalunya per a les eleccions de la tardor davant de
més de 800 persones assistents a l’acte, 50
de les quals periodistes acreditats i una dotzena de càmeres.
Diversos telenotícies vespre d’àmbit
nacional i estatal fan menció de l’acte inclosa
connexió en directe. Anglada rep el suport de distintes
delegacions estrangeres entre les que destaquen oradors
del Vlaams Belang flamenc com la diputada Hilde De Lobel
o la cap de joventuts Barbara Bonte, de la Lega Nord italiana
amb Max Bastoni, o Terra e Povo portuguès representat
per Duarte Branquinho. Anglada, que també va presentar
els caps de llista per les demarcacions de Tarragona, Lleida
i Girona, va presentar en el seu vibrant discurs els eixos
principals del seu programa, per un millor control de la
immigració i més seguretat ciutadana, i com
a eixos col•laterals la corrupció de la classe
política i la lluita contra la crisi. En l’acte
es va presentar l’afiliada núm. 1.000 i Enrique
Ravello, secretari de Relacions Internacionals de PxC, va
presentar la revista mensual Identitat Catalana, vinculada
a PxC, i els dos llibres d'Edicions Identitat: “El
vel de la discòrdia. La dictadura islamista sobre
Europa” de Gelu Marín i “No li digui
negre, digui-li subsaharià. Guia dels políticament
correcte” de Felipe Botaya.
Dos
dies després de l’acte de presentació,
el 15 de març, es trenca definitivament el gel amb
TV-3 i Anglada és entrevistat pel prestigiós
periodista Josep Cuní al programa de màxima
audiència “Els Matins de TV-3”, on Anglada
augura que PxC entrarà al Parlament amb entre 6 i
9 diputats. De fet, en el Baròmetre de Primavera
de El Periódico de Catalunya, segons informa aquest
diari el 25 de març, el 24% dels catalans podria
votar a la PxC; un 7,5% dels ciutadans consultats afirmen
que possiblement votarien a favor de PxC, el partit liderat
per Josep Anglada si, com ja ha anunciat, es presenta a
les eleccions autonòmiques, i un 16,6% més
dels enquestats admeten que podrien arribar a donar-li suport;
la suma dels dos segments dóna aquell significatiu
24,1% de catalans (gairebé un de cada quatre) disposats
a considerar l'opció que planteja un rebuig a l’actual
política d’immigració. Només
CiU i el PSC avantatgen en suport directe la PxC. En el
mateix baròmetre el 48% consideren que la immigració
és dolenta per al país i un 64% són
contraris a l’empadronament dels sense papers. A més,
a Anglada el coneixen més de la meitat dels catalans
(51,3%).
Durant
aquest primer trimestre del 2010 els contactes internacionals
són intensos. El 17 de gener Josep Anglada va ser
convidat per Markus Beisicht, president del partit identitari
alemany Pro-Köln, a la recepció de l’Any
Nou a l’Ajuntament de Colònia. Davant d’un
públic totalment entregat, Anglada va assegurar que
“l’islam no és ben rebut ni a Alemanya,
ni a Espanya, ni a Europa” y que “els partits
identitaris d’Europa som la resistència europea
contra la islamització”, per acabar recordant
que “el NO del referèndum suís sobre
els minarets, és un SÍ a la democràcia
i als valors europeus”. El 30 de gener Anglada es
desplaça cap a Viena convidat per l’FPÖ
austríac al Ball Anual de les Corporacions al Palau
Imperial de Viena, motiu de trobada de tots els dirigents
identitaris europeus. És rebut per Harald Vilimsky,
secretari general de l’FPÖ, qui va acudir en
nom del president de la seva formació, Hans-Christian
Strache, que havia manifestat en repetides ocasions el seu
interès per entrar en contacte amb PxC. Vilimsky
va anunciar que “el comitè de propaganda i
organització electoral de l’FPÖ posarà
la seva experiència a disposició de la PxC
durant la propera campanya a les eleccions autonòmiques
catalanes”.
Anglada
també es va reunir amb l’empresari suec Patrik
Brinkmann, president de la Fundació Kontinent Europa-KES,
per estudiar el seu possible suport logístic a la
campanya autonòmica del nostre partit. El diumenge
28 de febrer Anglada va assistir a Bèlgica a la 73
edició de la Vlaams Nationaal Zangfeest que va aplegar
més de cinc mil persones, convidat per Filip Dewinter,
líder del Vlaams Belang flamenc, qui va confirmar
el seu compromís de col•laborar intensament
en la campanya de la PxC al Parlament català, donant
suport a la candidatura identitària catalana de totes
les formes necessàries. El 27 de març Anglada
es va traslladar a Renània del Nord-Westfàlia
(Alemanya) per participar en el Congrés Anti-islamització
que es va celebrar al castell de Horst a Gelsenkirchen,
organitzat per Pro-NRW i que va reunir als més destacats
líders dels partits identitaris europeus que constitueixen
la resistència identitària contra la islamització,
la mundialització i la defensa de la civilització
europea. El congrés s'emmarcà en el quadre
de la campanya electoral de Pro-NRW amb vista a les eleccions
regionals renanes que tindrien lloc el 9 de maig. “Som
aquí per dir que a Europa no hi ha lloc per a les
mesquites, ni per a les dones tapades amb vels, ni per als
imams islamistes, ni per als predicadores de la gihad, ni
per als qui volen utilitzar la nostra democràcia
per destruir-la”, varen ser unes de les contundents
frases que Josep Anglada va pronunciar al Congrés.
L’endemà diumenge 28 de març al matí
es va celebrar una concentració de protesta davant
de la mesquita de Duisburg, on va ser necessari un gran
desplegament de seguretat, que incloïa més de
2.000 agents de policia, per plantar cara als “professionals
de l’anti-racisme”, que van tornar a donar mostres
del seu intolerant vandalisme. Segons el diari Avui, Josep
Anglada s’ha situat al lloc i en el moment adequats
per ser festejat pels partits identitaris europeus emergents,
i Le Monde, de París, compara Anglada amb Jean Marie
Le Pen.
Per
primera vegada en cinc anys, la Diada del Partit, que es
fa coincidir amb la Diada de Sant Jordi, es va celebrar
fora del Vendrell. Va tenir lloc al Parc de Sant Julià
de Vilafranca del Penedès el 25 d’abril on
la delegació local va obsequiar amb una sucosa paella
de marisc als 500 assistents entre afiliats, familiars i
simpatitzants. Robert Spieler, cap de la delegació
francesa a la Diada de PxC, va intervenir per encoratjar
la PxC en la seva lluita identitària, actualment
és el president del partit identitari francès
Nouvelle Droite Populaire (NPD) i va ser diputat a l'Assemblea
Nacional francesa pel Front National (FN) de Jean Marie
Le Pen, partit que va deixar l'any 1989. Per tancar l’acte,
Anglada va pronosticar que “PxC serà la gran
sorpresa a les properes eleccions al Parlament de Catalunya
i a les properes eleccions municipals”. I ho serà,
va continuar dient, “perquè és la necessitat
d’un poble fart d’aquesta casta política
podrida de vividors i pocavergonyes que ha de ser substituïda
i canviada per gent honrada i honesta”.
La
primavera de 2010 va ser prou moguda per a Josep Anglada,
que es va desplaçar per nombroses poblacions i comarques
de tota la geografía catalana per presentar els seus
candidats a les eleccions municipals de 2011, el seu programa
polític i per desenvolupar l’estructura d’un
partit en expansió per tot el territori. De tots
aquests actes en destacarem dos per la seva categoria i
nivell organitzatiu: el de Sant Just Desvern el 29 de maig
i el de Vilanova i la Geltrú el 19 de juny. A l’Hotel
City Park de Sant Just Desvern i davant de més de
600 persones Anglada va presentar els 10 primers alcaldables
de la comarca del Baix Llobregat i va anunciar que centraria
la campanya en la corrupció sistemàtica dels
ajuntaments del PSC i en el descontrol de la immigracio.
A l’acte va estar convidada Judith Wolter, regidora
a l’Ajuntament de Colònia del partit pro-Köln,
que va afirmar que “la partitocràcia imperant
en governs i alcaldies d’Alemanya, incorre en greus
casos de corrupció i la seva acomplexada permissivitat
i actitud favorable a la islamització radicalitzada
en el seu país i que es fa extensible a tot Europa".
En un sopar-mitin a l’Hotel Ceferino de Vilanova i
la Geltrú i davant de 150 persones Anglada va presentar
els 5 alcaldables de la comarca barcelonina del Garraf i
va aportar les propostes de PxC per al comerç autòcton,
tan perjudicat per la competència deslleial pels
comerços d'immigrants.
Al
mes de maig veu la llum el llibre de Josep Anglada “Sin
mordaza y sin velos”. En aquest volum, de més
de quatre-centes pàgines, Anglada dóna a conèixer
la ideologia del “populisme identitari” que
serveix de base per al seu missatge polític.
En “Sense mordassa i sense vels”, Anglada es
declara “profundament democràtic” i partidari
de la llibertat individual, d'un Estat fort però
limitat, d'una dràstica reducció d'impostos
i de la defensa dels valors occidentals enfront de la islamització
que pateix el nostre poble com a conseqüència
de la diàspora musulmana.
A més, Anglada rebutja les etiquetes d'esquerra-dreta
i defensa una “tercera via” basada en el sentit
comú, que relaciona al poble amb els seus representants
i aquests “front però no contra” l'Estat.
En el seu llibre, Anglada és profundament crític
amb el que ell denomina "la casta política podrida"
i arremet contra "la dictadura del políticament
correcte". L'Editorial Rambla ha realitzat una primera
edició de 10.000 exemplars, que seran distribuïts
per tot Espanya. El pròleg del llibre és de
JC Strache, president de l’FPÖ, tercera força
política d'Àustria. La presentació
pública del llibre no es fa esperar: el 7 de juliol
a l’Auditori de la Caixa de Manlleu a Vic davant de
més de 100 persones; l’endemà a l’Hotel
Ònix de la Rambla Catalunya de Barcelona amb una
assistència de 200 persones i el dia 15 al Círcol
de Reus en un sopar de 150 persones. Fora de Catalunya la
primera presentació fou a la llibreria Argot de Castelló
de la Plana el dia 20 amb un ple sense precedents, Anglada
va dir que “no som racistes perquè, tot i defensant
que pertenyem a pobles diferents, no creiem que cap ésser
humà sigui superior a un altre… No som xenòfobs…
no som classistes”, per seguir dient que “únicament
s’ha de consentir aquella immigració que puguem
assumir sense posar en perill el nostre Estat del Benestar
i les nostres pròpies arrels culturals”.
També
manifestà que “aquest fet migratori té
diverses vessants que no poden tractar-se de la mateixa
manera”, tot destacant que una d’elles, la protagonitzada
pel col•lectiu musulmà adquireix les característiques
d’una invasió que s’ha d’aturar
amb totes les conseqüències”, reblant
“l’Islam és el major enemic de les nostres
democràcies”.
Al
juny va esclatar la polèmica de la burca i el nicab.
El debat sobre el vel integral va saltar a la primera pàgina
de l'actualitat des de Catalunya a tot Espanya. PxC va advertir
fa temps sobre els riscos de la islamització. Ningú
ens va fer cas, però ara, a pocs mesos de les eleccions
autonòmiques, CiU i PP pretenen apoderar-se dels
nostres enunciats. Són els falsos profetes de la
burca, manquen de credibilitat i legitimitat. Volen limitar
la burca alhora que financen la cultura de la burca mitjançant
subvencions a associacions culturals àrabs o de dones
musulmanes, i també a organitzacions obertament musulmanes.
Els partits del sistema manquen de credibilitat, la seva
momentània postura contra la burca és foc
d'encenalls per enganyar el personal. Es va prohibir la
burca i el nicab a les dependències municipals de
diversos ajuntaments catalans.
La
“plataformització” i l’”angladització”
de la política catalana ja és una realitat.
El vel integral representa una ideologia radical, fanàtica,
medieval i esclavista, i és la proliferació
de la ideologia integrista. És una imposició
i una falta de respecte envers les dones. El primer ajuntament
amb representació de PxC en aprovar aquesta mesura
va ser el del Vendrell, on l’assistència de
Josep Anglada al ple per donar suport als seus quatre regidors
va aixecar una forta expectació mediàtica.
Al final ens han donat la raó. El pròxim pas
per a PxC serà prohibir-lo al carrer.
I
l’esperpent va arribar en ple mes d’agost. Després
d’una labor d’oposició ferotge i exitosa
de PxC al municipi del Vendrell durant els darrers estius
per eradicar el comerç il•legal del top-manta
dels sis quilòmetres de platja, ara els alcaldes
del Vendrell (CiU) i de la veïna platja de Calafell
(PSC), han claudicat davant les màfies i han arribat
a un acord amb les màfies de senegalesos per atorgar-los-hi
espais en ambdós municipis on no seran molestats
per la policia. És a dir, en un greuge incomparable
envers els comerciants legalment establerts, estan afavorint
el comerç fraudulent, la venda d’articles falsificats
sense factura i sense garantia, i una sensacional estafa
a Hisenda i a la caixa de la Seguretat Social. August Armengol,
portaveu de PxC al Vendrell i alhora vicepresident de PxC,
va declarar que “l’alcalde ha renunciat a l’Estat
de Dret i ha convertit el Vendrell en una república
bananera on la llei la marquen els venedors il•legals”
i va afegir “aquest despropòsit representa
el suïcidi polític de l’alcalde i l’ensorrament
de CiU al Vendrell per a molt de temps”. Alhora, la
Confederació de Comerç de Catalunya amenaça
de denunciar ambdós alcaldes per prevaricació.
En
el moment actual el nostre partit compta amb un nombre d'afiliats
aproximat d'un miler i mig, dels quals el 30% són
dones.
PxC,
22 d’agost de 2010
|
